Bon dia [nom redactat],
Acabo de veure el teu correu sobre la meva absència del 7 i 8 d’octubre.
Dubtava de si comentar-ho obertament o aprofitar els “dies personals” o “motius personals” per anar a Madrid aquells dies.
Porto mesos participant en un moviment global que fa servir la desobediència civil no-violenta en un intent de parar la 6a extinció massiva i minimitzar el risc de col·lapse social. Hem estat destruïnt la vida al planeta a passes de gegant i ara tenim pocs anys, potser mesos, per a entaular canvis històrics.
Com la Greta Thunberg, em trobo en una situació incòmoda. Necessito saltar-me dies sencers de feina per a que les meves i els meus alumnes, nebodes i nebots tinguin un futur digne. De què serveix estudiar si anem tots i totes cap a un col·lapse mediambiental i social a tota velocitat? De què serveix ensenyar com si no passés res?
No m’agradaria gens “demanar dies a la feina” per a dedicar-me a un
hobby. Però no és un hobby, es tracta d’una emergència i la humanitat
junta compartirà les conseqüències de la nostra passivitat si no actuem
en els pocs mesos de marge d’acció que ens queden.
Fa més de 50 anys que els i les científiques ens alerten i no hem donat respostes a l’alçada del repte.
Així doncs, estaré a Madrid el dia 7, amb centenars de persones de Barcelona que s’han format amb mi en la desobediència civil noviolenta. Plantarem cara als polítics, a un sistema que ens falla i proposarem un altre model de convivència a la Terra.
El dilluns dia 7 és possible que em detinguin, per això he demanat un altre dia personal el dia 8 per si he de passar la nit a una comisaria madrilenya. El meu pla és estar a casa el 8 a la nit i el 9 al matí a l’aula amb els/les nostres alumnes.
Insisteixo, no estic còmode amb el plantejament. Però em sentiria encara més incòmode, infinitament més, adonant-me d’aquí a 10 anys que podia fer alguna cosa per evitar el caos i no ho vaig fer. No tinc fills, puc arriscar-me.
Dit això, m’encanta la meva feina i aquesta lluita no tindria sentit si no tingués com a rerefons formar a les pròximes generacions en el plurilingüisme, el diàleg intercultural, respectuós i ètic com ho he fet els últims 15 anys.
Estaria encantat de parlar-ne en persona amb tu.
Digue’m quan et va bé parlar.
Atentament
Anònim