Amb la desescalada del sistema que creiem necessària, ha arribat el moment per a repensar la societat en què vivim. I, com a barcelonines, per a nosaltres és clau que repensem el model de ciutat que ens ha portat fins aquí. Si parlàvem de la importància de protegir les nostres vides, de posar en valor totes i cadascuna de les tasques de cures, en la nova etapa que se’ns presenta després de la tornada a la “nova normalitat” que els governs ens proposen, caldrà que les rebels alcem la veu per dir alt i clar que no volem una ciutat i un planeta on sobreviure, sinó una ciutat i un planeta on viure.
Cada cop és més clar que els efectes de la pandèmia mundial s’han vist incrementats a les ciutats més contaminades, entre les quals Barcelona n’és un clar exemple. L’existència de partícules contaminants a l’aire, que és sovint causa de diverses malalties respiratòries, provoca que els casos d’infecció per coronavirus siguin més greus. Ara ho tenim clar: si la contaminació ja ens matava abans, ara és un clar potenciador de totes les malalties d’orígens exòtics, que potencialment s’adaptaran als humans perquè estem contínuament envaint els ecosistemes que les han contingut durant mil·lennis.
D’altra banda, el confinament ens ha fet posar en valor petits luxes que la vida frenètica de les ciutats ens havia fet oblidar: els aliments de proximitat, la necessitat de tenir cases dignes i assequibles… Fins i tot en això el virus ha estat revelador: les persones que viuen en llars amb poca ventilació són les més diagnosticades amb coronavirus, mentre que la mala alimentació ens fa més vulnerables a emmalaltir.
Veiem, doncs, com l’antiga normalitat era el problema; hem de rebutjar qualsevol nova normalitat construïda sobre aquestes mateixes bases. Sembla una lluita inabastable, però hem de ser conscients de tot el que hem après. Si vam combatre la pandèmia posant el bé comú per davant de tot, hem de ser conscients que el canvi cap a un altre model social, de ciutat, és possible si seguim organitzades.
Una ciutat on viure
Amb la “desescalada” que vivim aquests dies veiem com els carrers es tornen a omplir de cotxes i altres vehicles motoritzats; després d’haver-nos acostumat a sentir els ocells o la remor de converses des dels balcons, ara tornem a sentir el soroll dels cotxes ocupant els carrers. I no només el soroll: amb la necessitat de mantenir les distàncies de seguretat, veiem com les ciutats no han estat fetes per a les persones. Per això, ara més que mai es fa necessari repensar quin model d’ús de l’espai públic volem. La nova alteritat que busquem és la de recuperar la ciutat per a viure-hi.
Això passa per fer disminuir la concentració d’emissions en el nostre nucli urbà, així com simplement aturar la contaminació a través del canvi radical de model de mobilitat. La generalització de l’ús de la bicicleta, així com un impuls del transport públic no contaminant, serà important en aquesta nova fase de les nostres vides. Això implicarà que l’ordenament urbanístic i d’infraestructures de la nostra ciutat canviï per tal de deixar pas a espais segurs per a bicicletes, i alternatives generalitzades i assequibles de transport públic que arribin a tots els barris, com el metro i el tramvia. En aquest desig de canvi radical de model de mobilitat, Rebel·lió o Extinció Barcelona hem estat dins del grup promotor de la campanya Confinem els cotxes, recuperem la ciutat. Mesos enrere ja ens vam adherir a la plataforma Zeroport, que vol sumar esforços amb altres organitzacions i moviments per aturar les ampliacions del port i l’aeroport.
També hem de reconèixer que no podrem eliminar la contaminació acumulada amb anys d’emissions només a través de la disminució d’emissions contaminants. En la nova ciutat de l’alteritat caldrà que el verd torni a ocupar els nostres carrers i els nostres edificis: és important renaturalitzar el nostre entorn urbà per tal de garantir una captura i transformació directa de les emissions. I no ho hem de fer només a través de parcs, entorns pretesament naturals de natura engabiada entre ciment, sinó que la necessitat immediata d’aire pur i entorns saludables per a aquelles que vivim a les ciutats ens obliguen a dotar-nos de tots els mecanismes possibles per a la preservació i augment de la biodiversitat urbana.
En aquest mateix sentit, la pandèmia que hem viscut ens ha fet posar en valor la necessitat de tenir uns serveis públics forts, i especialment una xarxa de cures que valori cada una de les seves tasques. L’alteritat de la nova ciutat que volem construir ha de passar per garantir uns serveis sanitaris eficients i lliures de retallades, sí, però també valorar les cures urbanes a persones dependents i la no explotació de les cuidadores, sovint dones migrades, per part de cap sector social. La ciutat de l’alteritat serà la ciutat de les cures, on les xarxes de suport veïnal hi juguin també un paper en mantenir les relacions entre veïnes, oblidades en l’antiga normalitat.
Ciutadania climàtica
Per a aconseguir aquests canvis necessitem que les institucions escoltin la ciència i s’adaptin a les noves necessitats que sorgeixen, però sobretot necessitem construir ciutadania climàtica. Si volem que l’alteritat post-confinament sigui una realitat, només la podrem aconseguir a través de l’empoderament ciutadà. Podem fer canvis de model a través de l’autoorganització.
El model de ciutat que ha de sorgir d’aquesta crisi l’hem de construir entre totes; l’Ajuntament ho ha de fer conjuntament amb la societat civil. Per a enriquir els nostres barris caldrà desconcentrar l’activitat social i econòmica, repartir els esforços més enllà de les dinàmiques entre centre i perifèria urbana. La descongestió de la ciutat, tant en termes de vehicles com en persones, serà necessària per mantenir la seguretat sanitària de tothom. Això passa per construir justícia, també climàtica, des dels barris: no podem permetre que cap d’ells quedi enrere a l’hora de fer front al post-confinament, com està passant al Raval.
Hem de ser conscients, doncs, que la nova alteritat requerirà pensar més enllà de “bombolles sanitàries”. De la mateixa manera que no podem entendre la lluita contra l’emergència climàtica sense justícia climàtica entre el nord i el sud global, hem d’assumir que el model de ciutat que necessitem no ha de donar l’esquena a ningú, i que caldrà cooperar per construir comunitats, urbanes i rurals, més resilients.
Llegeix la primera part d’aquest article: Desescalem el sistema, protegim la vida.