L’emergència climàtica ja no és una amenaça futura, sinó una realitat que vivim en el present, en forma de sequera cronificada, d’estius cada cop més extensos i tòrrids, collites impossibles, entre moltes altres. Segons Nacions Unides, la nostra economia hauria d’estar baixant les seves emissions en una taxa del 7% anual, per no superar el llindar de 1,5 ºC, que faria que tots aquests canvis fossin incontrolables i irreversibles.
No obstant això, malgrat que l’any 2019 totes les institucions democràtiques van fer declaracions d’emergència climàtica, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, i malgrat el que es podria pensar per tots els discursos i campanyes mediàtiques, no només no estem reduint les emissions de CO2, sinó que durant el 2022 han seguit augmentant, al nostre país i al món.
I no és un problema del 2022. És des dels anys 70, en què la ciència ja va constatar inequívocament les conseqüències del desenvolupament basat en l’energia fòssil i en el creixement il·limitat, que els governs i els parlaments de tot el món han fallat estrepitosament a la ciutadania en la seva responsabilitat de protegir la supervivència de les generacions presents i futures, postergant permanentment els canvis de model necessaris i avantposant-hi la supervivència dels interessos econòmics d’una minoria cada cop més rica i poderosa.
Es per això que XR plantegem la proposta de les d’Assemblees Ciutadanes pel Clima (ACC), recollint moltes i variades experiències d’Assemblees Ciutadanes realitzades a diferents països, regions i ciutats del món, com una de les fórmules per retornar la política directament a la ciutadania, mitjançant el sorteig cívic, la democràcia informada i deliberativa. Davant la paràlisi i la manifesta insuficiència de les institucions de representació política a través de partits, es fa imprescindible superar el control absolut de les institucions per part de grans lobbys econòmics i financers, així com la polarització política demagògica, que té com a únic interès el curt termini de les següents eleccions.
Responent a aquesta demanda, l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va realitzar una primera experiència d’ACC, en la qual 100 ciutadanes i ciutadans van aprovar 34 recomanacions, que, fins ara, no han tingut incidència en la transformació de les polítiques municipals. XR ja vam assenyalar les importants mancances que va tenir aquesta primera experiència, entre elles que va tenir una durada molt reduïda, atropellada i condicionada per la imminència de les eleccions municipals, que va estar massa tutelada des de l’Ajuntament, que la comunicació a la ciutadania va ser pràcticament inexistent, etc.
Davant d’això creiem que una de les primeres accions del nou govern municipal hauria de ser la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana pel Clima Permanent, tal com estan fent ja ciutats com Brussel·les, que reuneixi totes les característiques d’una ACC, que funcioni com una eina de control i seguiment sobre les polítiques públiques. Proposem aquesta assemblea amb format d’òrgan independent que pugui donar forma a les inquietuds sorgides des de la base social i serveixi com a estímul per al debat i participació ciutadana amb els quals desbloquejar acords socials i polítics sobre com realitzar i implementar les transformacions que necessitem.