El consum pel Black Friday ha anat en augment any rere any. Avui, divendres 26, Black Friday, ens rebel·lem per a denunciar la cultura del consum massificat, l’impacte ecològic que comporta, l’extractivisme que implica i l’opressió que suposa als països explotats. Les grans corporacions com Amazon, Inditex, MediaMarkt o Apple ens manipulen per lucrar-se a càrrec nostre i sobretot a costa dels ecosistemes que conformen el planeta i dels quals depenem per viure.
Realment necessitem aquest nou mòbil o aquesta tauleta, fets amb minerals d’Àfrica o Amèrica del Sud en una fàbrica asiàtica? O aquests nous pantalons texans confeccionats amb cotó americà en una fàbrica a l’Índia? Quant de temps ens duraran ambdues coses? Seran amb nosaltres pel següent Black Friday?
El nostre desig de consum, no és propi, no és una necessitat. Hem arribat al punt on, induïts per la publicitat i el màrqueting, destinem hores i hores de treball per a comprar coses que no necessitem, que no ens omplen i no ens fan feliços. Aquest consum ens esclavitza cap al treball precari, ens posa a les mans de les mateixes multinacionals de qui en consumim productes i ens utilitza com a subjectes per a propiciar la desigualtat econòmica extrema i l’opressió amb la qual és manté aquest sistema capitalista.
Aquest consumisme massificat causa desforestació, pèrdua de biodiversitat, contaminació de l’aire i del sòl, extracció de matèries primeres i alteració del sòl i disminució de la quantitat i qualitat de l’aigua. Estem consumint tot el que ens sustenta, estem consumint el nostre propi futur, ens estem consumint a nosaltres mateixos.
Durant el 2019 només a Espanya, es van generar 19 quilograms de residus electrònics per persona. La gran majoria d’aquests residus no arriben a ser reciclats, són exportats a Àsia i a nord d’Àfrica i acaben sent abocats en deixalleries immenses. Aquests residus contaminen milers de litres d’aigua i deterioren per complet els ecosistemes dels voltants i la salut de la gent que en depèn.
Abans que tots aquests components electrònics arribin a ser deixalla, trobem més impactes socials i ambientals al llarg de la seva cadena de producció. La indústria minera associada al coltan, a les “terres rares”, al liti i moltes més matèries necessàries per a produir la majoria dels components que trobem als dispositius electrònics, són unes de les indústries més violentes i més tacades de sang de les que hi ha. Aquests conflictes associats al coltan es poden observar en la majoria de llocs on s’extreu, com per exemple a Amèrica llatina.
Respecte al liti trobem que la seva extracció també està associada a conflictes socials i mediambientals, a Xile, l’extracció associada al liti està obligant a migrar a milers de persones per l’explotació i contaminació de l’aigua amb la qual subsisteixen.
La indústria de la moda genera el 10 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, contamina el 20 % dels recursos hídrics del planeta i allibera al mar 50.000 milions d’ampolles de plàstic en forma de microplàstics cada any. Respecte a la seva fabricació, trobem que mitjançant la deslocalització de la producció, la indústria de la moda, i sobretot empreses com Inditex, han explotat i han tingut treballadores i treballadors pràcticament esclavitzats.
Aquesta cultura del consum es fonamenta en un sistema neocolonial extractivista que agreuja les desigualtats socials, l’opressió i la dominació d’uns per sobre dels altres, i aquesta dominació és duta a terme per a multinacionals i estats afins. Aquest extractivisme desenfrenat destrueix tot al seu pas, ens està portant literalment al col·lapse ecològic i social, ja que opera sota el paradigma del creixement il·limitat capitalista i no hi ha recursos infinits en un planeta finit.
És culpa nostra? Totes necessitem béns i serveis, però sabem quants en necessitem? Ens fa més felices tenir més béns materials? O potser seríem més felices amb més béns socials? Cal que teixim més xarxes de solidaritat social i cooperació i deixem enrere el consumisme individualista.
Les grans corporacions es lucren a prova d’aquesta manipulació mentre que els ecosistemes han d’aguantar que sempre ens creïn noves necessitats. Les grans corporacions rebenten preus mentre que les empreses locals i els nostres barris han de sobreviure com poden a una competència voraç que és capaç d’abaixar els preus de l’explotació del planeta, i aquestes empreses són responsables de la crisi ecològica i humana que estem vivint i viurem.
Compra local, compra ecològic, compra responsable, de segona mà o no compris! Comparteix, intercanvia i repara! Però sobretot ens plantem davant la manipulació de les grans marques que ens infantilitzen, generant-nos una insatisfacció crònica per omplir-se les butxaques a càrrec nostre, a costa del comerç local i a costa del planeta, sense que els importin les conseqüències.
Seràs més feliç amb aquest nou mòbil o aquesta nova samarreta? Potser sí, potser no, però, MediaMarkt, Apple, Inditex, Amazon i més segur que ho són, i el planeta no.
Forma part del canvi. Decreix materialment, coopera, intercanvia, recicla, repara i sobretot rebel·la’t contra aquest sistema autodestructiu.
Fonts:
https://es.greenpeace.org/es/en-profundidad/black-friday-dia-negro-para-el-planeta/
https://www.nationalgeographic.com.es/mundo-ng/peligros-basura-electronica_13239
https://reliefweb.int/report/democratic-republic-congo/coltan-and-conflict-drc