SOM$O$AIGUA! L’aigua és un bé essencial per a la vida. De fet, és la base de tota la vida sobre la Terra. En temps de crisi climàtica, ecològica i sanitària ens trobem davant la necessitat de recordar-ho: ningú no hauria de lucrar-se amb allò que és de totes. Per això, aquest 22 de març, Dia Internacional de l’Aigua, reivindiquem la lluita per fer comú el que mai ha de ser privatitzat. Perquè així està sent. Ens trobem davant un negoci milionari gestionat a escala mundial per grans empreses i les seves filials, que exploten un recurs bàsic.
Explotació del Sud Global
Avui som aquí no només per lluitar per nosaltres, sinó també pel Sud Global! Com sempre, el més afectat per la crisi climàtica, on embassaments com el d’El Yeso o al·luvions com els de l’Alto Maipo estan en perill de ser abandonats o destruïts per falta d’aigua. I el benefici de companyies privades, com Aguas Andinas o AES Gener, passa per davant dels interessos de la gent que viu al territori: les zones explotades es tornen especialment vulnerables a les pluges torrencials, sense importar quantes cases quedin destruïdes, i sovint es queden sense aigua després que els aqüífers siguin esgotats fins a l’avorriment. Com sempre, la vida no importa davant dels beneficis econòmics.
De fet, aquests últims dies veiem amb impotència com la Patagònia crema a instàncies d’incendis provocats. El motiu és el de sempre: els jaciments de metalls preciosos que interessen les grans corporacions estan sota el sòl d’una de les regions d’aigua dolça més grans del planeta. És la mateixa història que els incendis de l’Amazones per a monocultius de soja i mineria. Estem fartes que menteixin, extorsionin i assassinin el Sud Global. Des d’aquí exigim al Govern que digui la veritat, ho reconegui i actuï per a condemnar aquestes atrocitats cap a les nostres germanes del Sud!
Companyies i filials del Nord Global amb impactes molt locals
Però les companyies d’aquí també són culpables: quan les corporacions internacionals desembarquen per a gestionar l’aigua de ciutats com Cartagena d’Índies, a Colòmbia, el preu de l’aigua augmenta. Les responsables? Les diferents branques locals d’aquestes corporacions internacionals.
Aquestes filials són representants de velles conegudes del Nord Global: Aguas Andinas o Aguas de Cartagena són filials d’Agbar, la companyia gestora d’aigua aquí a Barcelona. Durant més d’un segle, Agbar ha tingut el monopoli de la gestió d’aquest bé comú, la qual cosa li ha permès enriquir-se a costa de totes, com amb l’increment injustificat de la factura de l’aigua a la fi de l’any passat, durant el pitjor moment del confinament.
Aquests monopolis estan avalats per un sistema que protegeix els beneficis d’aquestes grans empreses i ataca la vida mateixa: el Tribunal Suprem va avalar la concessió de la gestió de l’aigua a Agbar fins a 2047, mentre que els grans interessos econòmics han permès a l’aigua entrar en el mercat de futurs de Wall Street. Si aquestes companyies ja es beneficiaven de les sentències a favor seu d’institucions com el Suprem, què no faran ara, que poden especular lliurement? Ho diem clarament: el sistema tòxic de sempre no ens serveix, i no permetrem que les institucions segueixin recompensant l’avarícia d’aquestes companyies.
Ens neguem a acceptar que la base de la vida estigui al mateix nivell que l’or o el petroli. Ja estem veient batalles legals entre les grans corporacions per fer-se amb la seva gestió: Suez, l’empresa propietària d’Agbar, té obert un conflicte amb una altra de les grans empreses de gestió de l’aigua, Veolia. Ells lluiten per a enriquir-se encara més repartint-se la gestió de l’aigua, mentre que la majoria patim per les seves decisions a escala global. Preus prohibitius, augments inesperats, abandonament de jaciments… Tot el que ja està passant només farà que incrementar els pròxims anys.
Fer comú la font de qualsevol vida
Davant d’aquesta realitat, les activistes i organitzacions que ens rebelem per la vida diem: prou! El Tribunal Suprem pretén ancorar-nos a la gestió privada de l’aigua fins a 2047 i no ho podem tolerar! Apostem per una gestió ciutadana de l’aigua que ens permeti decidir entre totes allò que es comú. Democratitzar la font de tota vida és, en aquest 2021 de canvis i patiment, una petita utopia necessària.
Exigim la gestió pública de l’aigua!
Exigim Assemblees ciutadanes per prendre les decisions davant aquesta crisi climàtica!
No tolerarem que es lucrin a càrrec nostre!
Posem la vida en el centre!
L’aigua és vida!