En un sistema en guerra contra la vida, la rebel·lió serà pacífica.
Els manifestants de Extinction Rebellion en protesta pacífica van experimentar una resposta desproporcionada per part de les autoritats.
S’evidencien greus deficiències legals en l’actuació policial durant les protestes pacífiques.
La rebel·lió per la vida continuarà tot i la repressió.
El dilluns 7 d’octubre, Extinction Rebellion va realitzar una acció de resistència civil no violenta. Va suposar el tall del trànsit mitjançant una sentada pacífica.
L’objectiu era evidenciar l’envergadura de la crisi climàtica i demanar al govern que prengui les mesures necessàries per frenar el col·lapse civilitzatori. Es van prendre les precaucions necessàries en compliment de l’art. 21 inc. 2 de la Constitució espanyola: només poden ser prohibides aquestes manifestacions quan es facin “amb perill per les persones o béns”. També s’havia enviat una comunicació a diversos importants mitjans de premsa.
Malgrat totes les precaucions, la policia va desallotjar gairebé immediatament els 300 participants mitjançant uns procediments que van excedir les pràctiques ajustades a un estat de dret. Les diverses irregularitats que hi van tenir lloc han de ser de coneixement públic:
Els cossos de policia antiavalots no portaven el número d’identificació en el lloc estipulat per la normativa vigent.
La policia va desallotjar de manera injustificada la premsa que estava cobrint els esdeveniments, en una vulneració del dret a la informació, amb l’evident intenció que no quedessin registres gràfics de l’actuació policial.
Encara que, en menor mesura, hi va haver agents de policia que van tractar amb humanitat i el degut respecte a la llei a les persones que desallotjaven, el més habitual va ser la aplicació de punts de dolor en diverses parts del cos, estirades de cabells i orelles, retorciment de braços i cames, així com pressió als ulls, també atacs verbals a persones que van tenir un comportament estrictament pacífic.
L’aplicació desproporcionada d’aquests procediments va ocasionar desmais, marejos, i fins i tot dislocacions de les articulacions que van haver de ser ateses posteriorment pels serveis mèdics.
Això suposa una vulneració dels drets civils i constitucionals, com ara els previstos en els arts. 16.1 i 20.1 de la Constitució d’Espanya.
Aquestes pràctiques policials, sumades a les restriccions de drets que suposa la “Llei Mordassa” i a sentències com la recent del “Procés” que equiparen penalment la protesta ciutadana pacífica amb la violència -amb el dràstic agreujament de les penes imputades als que exercim aquest dret que això suposa-, situen en una posició de més risc i sacrifici la nostra rebel·lió no-violenta que la de les nostres companyes rebels en altres països del nostre entorn.
Vivim en un sistema tòxic amb violència estructural cap a la vida i les persones, que es nega a si mateix la possibilitat d’escoltar veus d’alerta i de canvi. Però la determinació de Rebel·lió o Extinció a defensar la vida al planeta segueix intacta, ja que el sacrifici implícit en aquesta causa és infinitament menor al que produiria no aturar el col·lapse climàtic i la probable extinció de l’espècie humana. La Rebel·lió Internacional per la vida seguirà expandint-se de manera imparable mentre l’emergència climàtica continuï desatesa. Les elits polítiques han de prendre consciència que els drets civils són com els ministeris, si no els fem servir no serveixen per a res.
XR Barcelona
octubre 2019