Categories
Blog

Exigim un turisme regeneratiu

Una nova alteritat turística que fomenti el respecte i no la destrucció

En vista de la disminució del turisme internacional a causa de l’actual pandèmia, moltes es pregunten si podria ser ara l’oportunitat perfecta per a reconstruir un turisme més verd i més sostenible. Es tracta d’un tema complicat, perquè en un moment d’emergència climàtica, la solució dràstica potser seria deixar de viatjar. Però qui hi accediria després de treballar durament durant tot l’any, i especialment enguany després d’haver passat uns mesos pràcticament tancades?

Viatjar ens aporta molt: és molt més que simplement gaudir d’alguns dies lluny del nostre entorn habitual i de descansar de la feina. Visitar nous llocs comporta una obertura cultural i psicològica, i ens ensenya a respectar la diferència; l’autoaprenentatge que resulta del viatge ens enriqueix com a éssers humans. A més, l’oportunitat de conèixer llocs naturals ens recorda la seva bellesa, ens obre els ulls sobre els danys infligits als ecosistemes, i ens sensibilitza davant l’emergència mediambiental. Tanmateix, per a continuar beneficiant-nos d’això de manera veritablement responsable, és imprescindible canviar la nostra manera de viatjar i reduir l’impacte desastrós del turisme en el nostre planeta. La naturalesa ens aporta molt: tornem-li el favor!

No és un tema que hàgim de resoldre soles, creiem que si volem una transició cap a un turisme més verd i sostenible, totes hem de posar la nostra part. Com a individus podem prendre millors decisions reflexionant sobre el motiu real darrere de les nostres escapades, mentre que les empreses han de vendre i promoure viatges més ètics.

Davant un turisme de nova normalitat que s’assembla massa en les seves dinàmiques de consum al de l’antiga normalitat, proposem un altre turisme que, lluny de ser extractivista i degeneratiu, tingui un impacte positiu en les comunitats locals, que sigui regeneratiu per a l’ecosistema i la societat. Un turisme que no contribueixi a l’encariment del preu d’habitatges –ja sigui la compra o el lloguer, així com als consegüents processos de gentrificació–, de béns de consum bàsics com són els aliments, deixant-los fora de l’abast de les qui aquí viuen amb pocs recursos, o a l’encariment i privatització de l’ús d’espais de treball o oci. Així a més, la part de la població que més nota els efectes d’aquest turisme de masses és la més precaritzada.

La necessitat de recuperar els ecosistemes

Per aquests motius, i especialment en un context de crisi climàtica, com ja argumentem en una altra entrada del blog, nosaltres defensem l’ecoturisme per a aprendre a mirar d’una manera diferent i gaudir de la comprensió del món natural. Així i tot, hem d’oblidar-nos del binarisme que ens fa pensar que l’ecoturisme, com a alternativa al turisme convencional, és sempre bo. L’ecoturisme també ha de realitzar-se de manera responsable i cal incentivar que es doni seguint unes mesures que veritablement garanteixin que la visita humana no sigui perjudicial en cap sentit. No té cap sentit fer escapades a la naturalesa si la inversió a protegir aquestes àrees és insuficient, perquè només aconseguirem generar un desequilibri entre l’ús dels espais i la seva conservació. Si no protegim aquests espais i apostem per retornar-li a la naturalesa el que li hem tret, no sols es veurà afectat el sector turístic, perdrem molt més.

El nou turisme ha de valorar la importància de la presència de grans depredadors en les zones naturals, moltes vegades temuts, com els llops o els ossos amb qui compartim territori, els quals formen part dels ecosistemes i contribueixen al seu perfecte equilibri. Sense aquestes espècies es produiria un desequilibri a la cadena tròfica, irrecuperable fins a la reintroducció dels mateixos depredadors, com va passar amb els llops de Yellowstone. Un altre aspecte a tenir en compte és l’època d’observació adequada de cada espècie, ja que accedir al seu hàbitat en determinades èpoques, com pot ser durant la cria, podria interrompre el seu cicle, reduir la natalitat o fins i tot incrementar el risc de mortalitat. Aquests són només alguns exemples de per què cal anar amb compte amb l’impacte del turisme en el comportament de la fauna. El que és fonamental és que l’ecoturisme en zones salvatges ha d’estar alineat amb un “rewilding” o asalvatjament que permeti enfortir la vida salvatge, a més de reduir emissions.

Renaturalizar les ciutats és vital per a poder gaudir d’aquest nou turisme

Moltes vegades es vol fugir de les ciutats perquè ens generen estrès, estan plenes de turistes –sorpresa!– i trobem a faltar la connexió amb la naturalesa. Una transició cap a un futur més sostenible també implica redissenyar i renaturalitzar les nostres ciutats i els nostres entorns naturals més pròxims. És clar que el contacte amb la naturalesa ens fa felices, la necessitem per al nostre benestar físic i psicològic, la ciència ja l’ha demostrat. Però hem perdut aquesta connexió crucial amb els ecosistemes. 

Les ciutats en les quals vivim ens allunyen cada vegada més del món natural, posant en risc la nostra salut i el nostre equilibri mental. Una transició cap a un futur sostenible no es pot fer sense un canvi radical dels entorns urbans i naturals pròxims. Redissenyar i renaturalitzar les nostres ciutats encoratjaria un turisme més local i ecològic, en el qual la necessitat d’evasió es trobaria davant de la nostra porta. 

Però, és possible mantenir un equilibri real entre la preservació de la naturalesa i les ciutats actuals? Com disminuir la bullícia, enrenou i estrès de la ciutat? Venècia ja es planteja posar algunes mesures per a controlar el nombre de visitants, com a impostos a les excursionistes. Algunes ciutats estan adaptant-se a un futur sense cotxes en el centre de la ciutat (Atenes) i més apte per a ciclistes (Berlín).
Si portem aquesta idea encara més enllà, fins i tot en zones hiperpoblades del planeta com ho és Europa, és possible –encara que no fàcil– i beneficiós tant per a ecosistemes i persones que coexisteixin zones salvatges sense humans –a través de l’assalvatjament de zones abandonades, per exemple–, zones semi-domesticades i zones urbanes. Un ecoturisme responsable és possible perquè, si es fa bé, l’assalvatjament no és incompatible amb la presència humana. De fet, algunes comunitats rurals i/o indígenes estan habituades a la convivència amb la naturalesa d’una forma respectuosa i simbiòtica. Hem d’educar-nos i aprendre d’elles, i denunciar i boicotejar qualsevol projecte que les expulsi dels seus territoris.

Share: