Davant l’anunci del president Aragonès de l’Assemblea Ciutadana pel Clima a Catalunya
Una de les quatre demandes bàsiques del moviment internacional Extinction Rebellion (XR) per fer front a l’emergència climàtica, ecològica i energètica en què ja ens trobem plenament és la constitució d’Assemblees Ciutadanes pel Clima (ACC).
Amb aquesta proposta XR recull les moltes i variades experiències d’Assemblees Ciutadanes realitzades a diferents països, regions i ciutats del món, com una de les fórmules per retornar la política directament a la ciutadania, mitjançant el sorteig cívic, la democràcia informada i deliberativa. Davant la paràlisi i la manifesta insuficiència de les institucions de representació política a través de partits, es fa imprescindible superar el control absolut de les institucions per part de grans lobbies econòmics i financers, així com la polarització política demagògica i impostada que té com a únic interès el curt termini de les següents eleccions.
Aquesta dinàmica política ha fet que des dels anys 70 en què la ciència ja va constatar inequívocament les conseqüències del desenvolupament basat en l’energia fòssil i la globalització basada en el creixement il·limitat, els governs i els parlaments de tot el món hagin fallat estrepitosament a la ciutadania durant totes aquestes dècades en la seva responsabilitat de protegir la supervivència de les generacions presents i futures, postergant permanentment els canvis de model necessaris i avantposant-hi la supervivència dels interessos econòmics d’una minoria cada cop més poderosa.
En aquests moments, malgrat que l’any 2019 totes les institucions democràtiques van fer declaracions d’emergència climàtica, en realitat encara vivim una política que, en la pràctica, es manté en el negacionisme. La darrera mostra són els darrers decrets sobre estalvi energètic d’aquest estiu –enmig de l’onada de calor més persistent des que hi ha registres– en els que no es fa cap referència a l’emergència climàtica i, en canvi, es planteja com a solució augmentar inversions en la indústria fòssil.
Des de l’any 2019 Rebel·lió o Extinció –Extinction Rebellion– ha estat fent accions i incidència per aconseguir superar també a casa nostra la dinàmica de processos participatius totalment infructuosos i d’una Llei del Clima obsoleta i paralitzada, i demandant a les institucions catalanes la convocatòria d’Assemblees Ciutadanes pel Clima, per tal d’afavorir un ampli consens social i polític a favor de la inajornable i imprescindible transició ecosocial justa.
L’estiu de 2020, 32 entitats ecologistes, socials i veïnals donaven suport a una campanya per una Assemblea Ciutadana pel Clima a Catalunya, amb una web informativa, i presentaven la proposta amb una concentració davant el Parlament, que en la darrera sessió de la Comissió de Seguiment de l’Emergència Climàtica de l’anterior legislatura, el 27 de novembre del mateix 2020, va aprovar la proposta.
Tanmateix, no va ser fins al 4 de juny de 2021, arran de l’encadenada i ocupació del Departament de Medi Ambient per part de Rebel·lió o Extinció, que la nova consellera d’Acció Climàtica es va comprometre a “convocar una ACC durant els primers 100 dies de Govern”.
Finalment, a setembre de 2022, quinze mesos després i pocs mesos abans d’un nou cicle electoral, tant el Govern de la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona anuncien la celebració de sengles Assemblees Ciutadanes pel Clima en els seus dos àmbits d’actuació. La de Barcelona s’ha iniciat aquest dissabte 17 de setembre, de moment amb un perfil mediàtic baix i massa intervinguda des del mateix Ajuntament i la catalana s’anuncia ara des de Nova York, començarà els seus preparatius ara i tindrà lloc l’any 2023.
Davant d’aquests anuncis, Rebel·lió o Extinció que, juntament amb altres entitats de la Xarxa per la Justícia Climàtica, hem estat en diàlegs amb aquestes institucions aportant els nostres criteris i punts de vista, volem fer constar públicament la nostra posició sobre aquestes convocatòries.
1. En primer lloc, celebrem que finalment ambdues institucions catalanes facin aquesta aposta per les ACC. Som plenament conscients que podria resultar-ne un nou rentat d’imatge -com van ser en el seu moment les declaracions d’emergència climàtica sense traducció efectiva en els canvis necessaris. Però valorem aquesta convocatòria en la mesura que implica un primer reconeixement de la insuficiència de l’actual marc polític per a la presa de les decisions necessàries. En coherència amb el precedent d’aquest reconeixement li hauran de seguir altres mesures per donar protagonisme a la ciutadania en un moment tan excepcional com el que ens trobem.
2. Un tema clau en les ACC que XR reclama, al que les institucions es resisteixen, és el del seu caràcter vinculant, perquè les mesures que proposin es tradueixin en efectives accions legislatives i de govern. Els governs s’escuden en què no existeix cap marc legal que ho contempli, però amb això eludeixen el compromís que se’ls planteja, que és un compromís polític. Tant en el cas de l’ACC catalana com la de Barcelona s’han previst mecanismes de seguiment “a posteriori” del grau d’execució de les mesures que es proposin i el compromís de donar explicació pública en el cas de les que es rebutgin. Però entenem que l’única garantia ferma que tenim és que la ciutadania activa segueixi empenyent per assolir un compromís efectiu.
3. I perquè la ciutadania pugui fer una pressió efectiva a les institucions és clau que les ACC no es quedin entre 4 parets i en les 100 o 150 persones seleccionades en representació seva (com ha succeït amb l’ACC “fantasma” celebrada fa uns mesos pel govern espanyol), sinó que hi hagi una comunicació i informació real a tota la ciutadania sobre els continguts, temes de debat i les mesures que s’hi proposin.
4. Considerem molt important que en la tasca que s’encomana que l’ACC sigui molt clara en l’exposició del problema i que contempli explícitament els compromisos de la comunitat internacional i de les nostres institucions de reducció d’emissions d’aquí al 2030 per tal de no ultrapassar l’augment d’1,5 graus de la temperatura mitjana global. Pensem que caldrà una reducció encara superior, però no partir d’aquest mínim, seria donar un missatge a la societat que avui, a 2022, les nostres institucions, malgrat les seves declaracions, ni tan sols estant disposades a assolir allò al que elles mateixes s’han compromès.
5. Contemplem aquestes primeres convocatòries d’ACC a Catalunya, no com una meta, sinó com l’inici d’un procés que ha d’anar de menys a més, tant pel que fa a les mesures davant l’emergència climàtica ecològica i energètica, com pel que fa a aprofundir en formes de democràcia ciutadana activa imprescindibles per fer-hi front.
L’emergència climàtica, ecològica i energètica ja no són un escenari de futur, sinó una alarmant realitat que totes podem sentir des dels nostres cossos en el present. La transició ecosocial justa també ha de ser a partir d’ara mateix. Rebel·lió o Extinció seguirà atentament el procés abans, durant i després d’aquestes ACC i manté el seu compromís de promoure la informació, la ciutadania activa i l’acció directa no violenta, i no acceptarà nous rentats d’imatge.
Rebel·lió o Extinció (Extinction Rebellion)
Barcelona, 19 setembre de 2022