A les meves companyes educadores,
Us escric aquesta carta per dir-vos, potser encara no us ha arribat, que he decidit deixar l’educació secundària. El meu últim dia a l’escola, després de deu anys, va ser el 10 de febrer i vull explicar perquè he pres aquesta decisió.
Recordo amb claredat aquell dia d’octubre de l’any 2018 mentre llegia al matí el titular de The Guardian “La humanitat ha aniquilat al 60% de les poblacions d’animals des de 1970“.
Em vaig detenir en sec amb aquesta informació devastadora, i em vaig adonar que, encara que ja era conscient de la crisi climàtica a través de l’informe de l’IPCC de 2018, i dels enormes problemes amb la contaminació plàstica, que era a això al què es referien amb la Sisena Extinció Massiva. Recordo estar asseguda menjant amb dos companys, compartint una conversa d’allò més normal, de futbol i política, però de sobte tot semblava tan fútil en comparació amb aquesta revelació. Necessitava involucrar-me en una conversa sobre aquest tema, necessitava trobar una manera de compartir la gravetat de l’assumpte, i vaig decidir redirigir la conversa i dir als meus col·legues el què havia llegit.
Vaig passar atordida aproximadament un mes, tot el novembre de 2018. Greta ja havia començat les seves vagues escolars, els “Fridays For Future” i també s’havia creat Extinction Rebellion, que estava preparant accions de desobediència civil. La ciència era clara, els informes del col·lapse climàtic i ecològic apareixien de tant en tant en els titulars, però no va haver-hi cap reacció entre persones alienes a l’activisme climàtic o els periodistes que ja el seguien.
Actuar amb normalitat com si res succeís ( “business as usual”) era la reacció dominant, fins i tot en el món de l’educació secundària. Em resultava cada vegada més estrany que les escoles, la labor de les quals és educar a les generacions futures, no reaccionessin i no compartissin informació sobre el problema més important que la Humanitat hagi enfrontat. El nostre futur més que probablement generarà milions de refugiats climàtics, els efectes devastadors del col·lapse climàtic i ecològic cada cop més generalitzats, no continuarà sent “això de sempre” (“business as usual”). Necessitem preparar-nos a nosaltres mateixos i a les generacions futures per fer front a aquests problemes i, en última instància, resoldre’ls.
“Crec fermament que les múltiples crisis a les quals ens enfrontem són símptomes del nostre hàbit patològic d’haver-nos comprès i experimentat a nosaltres mateixos com a éssers aliens a la naturalesa, separats l’un de l’altre i de la xarxa de la vida.”
No sé en quina mesura podré tenir un impacte positiu a revertir el col·lapse ecològic o oferir educació ambiental d’una manera que inspiri i promogui el canvi de comportament: tan sols sóc una persona entre set mil milions. Però sé que el meu temps no està ben invertit ensenyant als i a les estudiants per treure bones notes en els exàmens. No crec que les prioritats del sistema d’educació formal siguin correctes, i realment crec que aprendrien més amb un dia en solitud en la naturalesa salvatge que ficades dia sí i dia també dins d’un edifici rectangular. I sé que no sóc l’única que pensa així: aquestes cites són del Daniel Christian Wahl, en el seu llibre de 2016 “Dissenyant cultures regeneratives”.
“La majoria de persones que es graduen a l’universitat surten amb grans quantitats de coneixements i habilitats que ja han quedat obsolets al moment de la graduació. La sobreespecializació ha limitat la seva capacitat de pensament integrador, lateral i holístic”
“Passar temps en solitud en la naturalesa salvatge ens ajuda a tenir la major conversa que som capaces de tenir amb el món.”
Quan va començar la nova dècada, em vaig adonar que, atès que el nostre futur depèn de la salut dels ecosistemes a tot arreu, posar la meva energia en regenerar i promoure el pensament dels sistemes vius és el que havia de fer!
Per a tenir alguna possibilitat d’aconseguir la transformació que eviti els cicles de retroalimentació i la pèrdua de la major part de la vida en la Terra, necessitem elevar l’alfabetització ecològica i social de tots. El sistema d’educació formal que conec no està posant suficient èmfasi en això. I tenim només 10 anys per implementar tots aquests canvis! L’any passat quedaven onze anys, i encara no s’ha pres mesures pròximes a l’escala d’acció necessària des que els científics ens ho han comunicat! A més d’unir-me a Extinction Rebellion, l’Associació Boodaville és on dedicaré el meu temps d’ara endavant. Vaig fundar l’associació en 2016 amb col·legues dels àmbits de de sostenibilitat i permacultura, i porto vuit anys construint lentament un projecte d’educació ecològica al tros de terra del que en sóc propietària al Matarranya. Estem executant projectes d’implementació de l’agricultura regenerativa orgànica i la gestió forestal holística ben dissenyada, que són solucions pràctiques que s’han identificat com d’importància crítica.
Però el canvi més important, com s’identifica en un informe de l’ONU de 2012 titulat “Gent resilient, planeta resilient“, és apoderar a les persones perquè prenguin decisions sostenibles. I aquest canvi es pot aconseguir mitjançant el tipus correcte d’educació, que ara crec fermament que s’ha d’impulsar amb la inclusió d’estades en els boscos i espais naturals.
En el futur, o ara, tots i totes vosaltres teniu l’oportunitat de ser part d’aquestes solucions, o part dels moviments socials que reclamen acció. Boodaville és un projecte de Permacultura, que és una paraula que ens parla de processos de dissenys ecològics (basats ens els patrons de la natura que estudia l’ecologia), i us convido a que si ho voleu, estigueu en contacte amb mi i amb el treball que estem fent. Amb ajudes de la UE, oferim places finançades perquè joves d’arreu aprenguin “en” la naturalesa o desenvolupin els seus propis projectes. Seria una veritable alegria per a mi saber que molts de vosaltres penseu que això també és important. En boodaville.org o aquí pots subscriure-us per a mantenir-vos en contacte.
Si alguns i algunes de vosaltres us sentiu aclaparats per la realitat de la “sisena extinció massiva” i el “col·lapse climàtic”, no estàs sol/a. Una manera de començar a abordar aquests problemes és el grup d’Adaptació Profunda i en l’Aliança de Psicologia Climàtica ofereixen suport i assessorament.
Desperta, tingues menys por, i estima més.
Anna Louise Gurney