L’impacte de la indústria fòssil ha estat encobert durant anys. L’any 1970, científics d’ExxonMobil i TotalEnergies ja avisaven dels efectes de l’ús massiu dels combustibles fòssils. Com a resposta, la indústria fòssil va començar a llançar campanyes de desinformació per dissuadir la pressió pública. Van ser campanyes similars a les que va llançar la indústria del tabac, quan els metges van dir que fumar perjudica greument la salut.
A la dècada dels 70, l’impacte dels combustibles fòssils al medi ambient va suposar “una amenaça existencial” per a les grans corporacions energètiques com ExxonMobil. Per al 2022, aquesta amenaça existencial s’ha estès a tota la raça humana i fins i tot a la vida a la Terra.
Però ara tota la informació està disponible. Sabem que la crema de petroli, carbó i gas és una causa principal de l’escalfament atmosfèric. Sabem que l’extracció d’aquestes primeres matèries posa en perill les comunitats indígenes. Sabem que la crema de combustibles fòssils ja no es pot sostenir.
I sabem que hi ha una cosa que la indústria dels combustibles fòssils necessita absolutament per poder mantenir el negoci: diners. Els bancs són vitals per mantenir les infraestructures energètiques, per l’enorme inversió que requereixen. És per això que la desinversió podria conduir la fi dels combustibles fòssils. Però algunes institucions -i les principals empreses d’energia que els financen- encara estan disposades a mirar cap a un altre costat.
Prenguem com a exemple els 60 bancs més grans del món; tres són espanyols. Segons un informe recent, recolzat per més de 500 organitzacions i dirigit per Rainforest Action Network (RAN), aquests 60 bancs han invertit 4’58 bilions de dòlars en la indústria dels combustibles fòssils en els darrers 5 anys. Pel que fa als tres bancs espanyols, Santander ha finançat la indústria fòssil amb 42.912 milions de dòlars; BBVA amb 26.273 milions de dòlars; i Caixabank amb 5.471 milions de dòlars. I en comptes de disminuir, les inversions augmenten, destinant aquests bilions a empreses com BP, Chevron, Eni, Equinor, Repsol, Shell, TotalEnergies i, per descomptat, ExxonMobil.
L’historial d’aquests 8 gegants energètics és espantós. Per exemple, la petroquímica Repsol va encapçalar la llista de superemissors espanyols el 2020 amb una producció de 11 milions de tones de diòxid de carboni. A més, a principis d’aquest any, va amagar un devastador vessament de petroli davant de les costes de Perú. Els informes inicials de Repsol van dir que només s’havien vessat 7 galons d’oli; es va trobar que la quantitat real era 60.000 vegades més gran.
A Catalunya, Repsol ha mostrat el seu suport al projecte del gasoducte MidCat , com a reemplaçament del gas natural subministrat per Rússia. Però realment té sentit continuar desenvolupant aquest tipus d’infraestructures que ens allunyen del nostre objectiu principal: una transició energètica justa i neta?
El desenvolupament de grans projectes com el gasoducte MidCat és impossible sense els bancs. La primera part de MidCat i 7 grans projectes de gas i carbó més a Europa s’han construït gràcies a, almenys, 12.370 milions de dòlars del Banc Santander, 5.770 milions de dòlars de BBVA , i 5.150 milions de dòlars Caixabank, entre el 2012 -2017.
Mentrestant, molts bancs es dediquen a una mena de joc a dues bandes: 44 dels 60 principals bancs s’han adherit als compromisos Net-Zero per al 2050 i als seus webs parlen de compromís i sostenibilitat. Afirmen també que la banca corporativa exercirà un paper vital en la lluita contra el canvi climàtic, un fet absolutament necessari i urgent, però que, com mostren les seves inversions, no és així. El finançament dels combustibles fòssils va en augment. Com explica l’informe de la RAN, “els compromisos a llarg termini no poden servir com a cobertura per a la continuació a curt termini dels negocis com de costum; si ho fan, simplement estan fent un rentat verd”.
Rentat verd o greenwashing (o com les empreses intenten enganyar-nos)
Es podria dir que el greenwashing es basa en afirmacions enganyoses d’empreses que intenten que creguis que els seus productes són més sostenibles del que realment són.
Aquí, el producte és la banca. Donem els nostres diners als bancs, encomanant-los la tasca de protegir-los, fer-los créixer, invertir-los… No sempre ens aturem a pensar on van aquests diners, però quan ho fem, ens trobem amb una barrera d’eslògans acuradament elaborats que prometen lleialtat als objectius climàtics, a la sostenibilitat, a compromisos ètics i socials. Mentrestant, internament aposten en contra. Any rere any i cada cop més. Els principals bancs del món es preocupen més per la imatge que per les selves tropicals, els pobles indígenes, els gasos d’efecte hivernacle o un planeta habitable.
– LA BANCA FÒSSIL FINANÇA L’EXTINCIÓ-
La veritat. L’acció. I la supervivència.
“Podem i hem de tenir èxit a catalitzar una revolució pacífica per posar fi a l’era dels combustibles fòssils, l’extracció de la naturalesa i el capitalisme. La vida a la Terra en depèn”. – Farhana Yamin (2019)
A XR Barcelona hem decidit plantar cara a les entitats financeres que estan finançant directament la crisi climàtica.
Exigim responsabilitat. Exigim veritat. I tu també els pots plantar cara
3 maneres d’actuar:
1. Canviar a un banc ètic
Si teniu un compte en un dels principals bancs de combustibles fòssils d’Espanya (Santander, BBVA i Caixabank), és hora d’exigir una cosa millor! Les alternatives ja existeixen. Encara que no podem recomanar un banc sobre un altre, pots utilitzar aquesta web dineretic.org per trobar un banc ètic que s’adapti a les seves necessitats i/o fets.org per accedir a més informació sobre finances ètiques.
En sortir del banc actual, escriu una declaració que indiqui exactament perquè ho estàs fent, assenyalant clarament les inversions del banc en combustibles fòssils. Sense pressió pública, és poc probable que es desinverteixin.
Si no podeu fer aquest canvi, sempre podeu passar-vos a un fons d’inversió ètica del mateix banc.
2. Finançar directament projectes d’energies renovables i cooperatives locals
Aquesta és una acció poderosa i important que cal considerar: prescindir dels intermediaris i donar suport als projectes que marquen una veritable diferència en la reducció d’emissions.
“El poder no concedeix res sense una demanda. Mai ho va fer i mai no ho farà”. –Frederick Douglass (1857)
3. Exigir la veritat al poder
Uneix-te a nosaltres a la nostra propera rebel·lió contra els bancs espanyols amb inversions en la indústria dels combustibles fòssils. Protestarem pacíficament, amb alegria i alhora utilitzant tàctiques de desobediència civil per fer sentir la nostra veu. Sobretot, necessitem números per marcar la diferència!
AMB AMOR I FÚRIA, CANVIEM EL SISTEMA!